El vol de la vida.(notes a facebook)
Sóc una història que vaig escrivint per no oblidar mai el passat del que vinc i no permetre l' estafa dels qui l' amaguen. Sóc una història encara per fer que va cap a un futur que no veuré. Si tinc aigua, foc, terra i aire i encara puc allotjar un ànima, què sóc?... i què podria ser?
Mentre hi hagi ideologies inspirades en el poder de sotmetiment no faltarà qui continuï prohibint la llibertat d' expressió. La paradoxa és que qui té o posa el mitjans tècnics per la viabilitat expressiva no té la cultura de la tolerància ni la intel·ligència de la sinèrgia per acceptar l' eclosió de les idees brillants.
La noció de censura està molt lligada a les dures experiències que es van tenir sota dictadures com la franquista. Patir presó i persecució per publicar noticies, infos i idees d' interès social i comunitari ha estat (ho és encara a molts països) una de les experiències força cruels i que va contra els drets humans. Amb l'exercici democràtic i del mal ús que es fa de la paraula pública (a la tele-deixalles però també a la política en veus intoxicadores i falsàries) la reflexió sobre exclusió de les praxis de demolició psicològica, informativa i discursiva és perfectament actual. Hi ha espais que instiguen contra la convivencialitat i es dediquen a la infàmia, el xantatgisme i la intoxicació que s' hauran d' eliminar dels recursos oberts per minar la coexistencialidad.
Les noticies dels administradors de webs que (a vegades sense cap explicació) anul·len, , bloquegen o dificulten la inserció d' articles ja té un seguit nodrit d' esdeveniments de censures injustificades. Des del punt de vista comercial, la circul.lació de notes que arrosseguen baners no els hi hauria d' importar però no és així. Quan els censuradors donen explicacions acudeixen a vegades a eines sonores que no estan referendats per la veritat.
Carme, companys/companyes (solemnitat): tot el que he dit a Facebook amb el meu nom Jes Ric Art es pot rastrejar fins la darrera nota i jutjar objectivament la meva línia de comentaris. Facebook m' ha clausurat la pàgina dient que faig activitats comercials. Desconec les raons (les de veritat) de tal actitud repressiva. Entenc que el que ahir era una excepció amb la clausura de la de l' Alba Prat avui ja té símptoma de seguir un principi de punició. Ens toca denunciar el fet a altres webs i suports d' informació. Apretem-nos els cinturons: cal preveure que la democràcia electrònica cada dia serà més i més censurada obstaculitzant la llibertat de expressió.
Informo que del meu perfil com Jes Ric Art (amb unes 100mil paraules digitalitzades com notes de discusió i poètiques a Fb des que m hi vaig subscriure a novembre del 2009) no queda ni rastre. Per sort en guardo còpia en forma de dos llibres: Notas de Discusión y Notas Poéticas. Qui en vulgui còpia que m' ho demani per email: jesusricart@hotmail.com CdV13maig2010
La lluita és recerca. Formem part de l 'escenari criminal en el paper de víctimes. La recerca passa per desemmascarar qui practica el terrorisme digital. L' eliminació d' un perfil que equival a una web és un greuje molt fort, és l' equivalent a enderrocar amb un explossiu de trilita l' edifici d' un dari d' opinió.
Aixecar-se totes les vegades que calgui, sempre seguir endavant, continuar amb el càntic de l`esperança... Sí, hi ha un futur teòric per conquerir, en tenim les claus, està a l' abast de la mà pero no hi ha ningú que l' assseguri en el termini d' una generació, tampoc d' un segle. Aquest futur és tan remot perque la gent que diu de construir-lo realment no se' l creu. Tenim la idea però falten les decisions pràctiques cabdals.
Recomano que tota nota elaborada (més enllà de les frases protocol·làries de salutacions) siguin guardades en un arxiu a part perquè en cas de eliminació unilateral d' un servidor es puguin reimplantar a alguna banda. Es seguir el mateix criteri de tot text original inserit a alguna banda de Digitalàndia.
La vida passa per la pèrdua la qual cosa vol dir que allà on es lliure un lloc un altre pot venir a ocupar-lo.
Tots/es estem més que cansats de prèdiques en el desert, de traicions en qui no ho esperaves, de repeticions dels anàlisis una dècada rera un altra, de prediccions fatalistes de les que no ens fan cas tot i que es compleixen una i una altra vegada. Sí, la lluita contra tantes malifetes històriques i socials ens treu l' energia i no sempre compensa. El panorama d' injusticies té pinta de que serà superior en aquest segle que en l' anterior i la hipòtesi d' un món rehumanitzat continua sent això: una hipòtesi. Com antídot ens tenim els uns als altres per fer-nos costat, per intentar construir en la privacitat el que la societat sencera es resisteix a construir en l' espai públic, tot i que no és la solució és la opció que ens queda de supervivència.
Necessitava llegir la teva empenta. Amb una dotzena com tu i canviem el món en un tres i no res.
La idea d intercanvis domiciliaris entre nadius i residents d' una població europea i nadius d' una població africana donaria un altra perspectiva a la solidaritat blanca fent-la evolucionar cap una sinergia africana-occidental.
És clar que canviar una casa amb factures considerables de manteniment per una cabana de fang o de palla, encara que sigui per una temporada, és una transacció que demana decisió mental i molta confiança amb el hoste. El risc de que al retorn la casa estigui cascada i impracticable només serà un argument materialista menor, res a comparació a la gran experiència de viure entre mosquits amb risc de paludisme, sense aigua corrent ni electricitat i amb nits inoblidables acompanyats per djambées i càntics guturals.
Ens sobren pares de la pàtria i monarques que a més que no són escollits ( no entenc com es pot viure en el privilegi de tals tota una vida sabent-ho) són una càrrega de despesa considerable pel pressupost estatal.
Jo també estic per amistats sòlides en el temps més que per amors d`estiu amb amants que desapareixen quan arriba la tardor. Però com que de tot en fem categoria i no esn sabem estar de definir el pes de cadascú en el constelograma propi hem de dir allò de: "¡amic sí, amant no!, entesos?" Les personaltiats que dominan ara a la psique humana estan lluny de poder assumir una categoria universal d' amor: la d' estimar a l' altre sigui quin sigui el seu títol. Per ara dona massa por ser privatitzats per figures que facin d' amos sentimentals.
