La teva mirada

La teva mirada.

La teva mirada desperta la vena poètica mes aletargada.

Com enriquir-te de cada hora un minut que dongui la clau? Quines paraules triar per navegar amb tu, tu com sirena i jo com el teu genet? Com fer de les nostres figures, encara incertes, en un àlbum de cromos on hi ens anem engantxant, persones de veritat, persones d' ossos, abraçades i petons mentre passejem per la vora d' un mar o ens perdem fent de bosquerols entre luxúries herbòries i la tempativa d' un amor nou sense proposar?

Entre una sagitariana com tu i un capricorn com jo hi caben totes les aliances per assolir les follies més maques, des de la cordura, amb les que capgirar-ho tot. La vida quan més madura més vida és. A cada any complert, una mica més de saviesa. ¡Que l' any que t' espera de vida planetària et porti pels camins de la dolçor, la tendresa i la passió que mai havies tingut abans! ¡Que les teves passes es trobin amb les meves!

Hem seguit totes les fletxes: de la vermella a la groga, hem anat d' Orient a Compostela passant per les cruïlles de totes les contradiccions. Ara, ombres lluitadores dels somnis per fer, seguim sent la pantomima de la paradoxa: entre el desig que volem ser i la realitat dels altres que ens el neguen. res ens destruirà mentre quedin lletres i mans cm les teves que aspirin a no deixar de ser.

compartiría el seient d' aquesta ferralla d' ultramar amb caricies d' estiu que escalfessin aquest primer fret de tardor, compartiria l`àncora davant el nostre mateix mar amb les lletres sàvies de la seducció.

Sigui quin sigui l 'estat que prevalgui, la dignitat individual haurà d' estar per damunt de qualsevol instància, institució, edicte, codi o constitució. ¡Que cap independència política justifiqui la pèrdua de sobirania personal!

Quina foto més maca que la de dues boques juntan-se! les parpelles tancades, petonejant l' amor com una universiada. Les fesomies arrugades cara amb cara aprentant-se i aqui un rapsoda escrivint l' acte per immortalitzar un instant per lliçó d' altres.

Què faria jo sense tu en aquest veïnat de dígits! Saps que no et vull pertorbar, només et torno el que m' inspires. Ets màgica, no ho pots negar i jo estic aqui per recordar-t'ho.

He posat tantes llunes als meus coves! He somiat ser el resident de la seva banda que des de la terra no es veu. La seva llum m' ha induit a fer versos i a caminar les nits d' home llop pels boscos.Acarono qui en fa aquelarre del seu cant i li dono la benvinguda al club dels sel.lenites.

Atés el món imperfectíssim que ens toca per obligació el plaer de la lectura permet l' oasi diari de l' escapada imaginària, no perque inspiri paradisos fantàstics com perque posa fil a l' agulla i destapar els mecanismes de les coses. Com Prometeu que va birlar el foc als deus per donar-lo als humans, l' autor regala l' il.lusració d' un saber viure alternatiu.

L' adolescència és una barreja de crisi i autoafirmació que es passa de la ratlla en la impugnació a la totalitat. La mainada que no té regulada (pels adultos o pel medi cultural) les limitacions en la recerca de noves provatures perd oportunitats per tenir projecte i diluir-se en un mar de sensacions. Les figures portadores del missatge del límit poden ser pares, tutors, educadors o amics pero si aquest fallen o el feeling es trenca els límits de totes maneres seran imposats per altres factors restrictius de la vida mes penosos. El pare que ocupa un rol secundari en la vida de la seva filla no queda totalment exclós de la seva influència i educació per desavinences que pugui tenir amb la mare.

Si em donguessin a triar salvar la humanitat sencera a un platet de la bàscula o bé al planeta Terra a l' altre, no tindria dubta en donar el meu vot a favor de la supervivència del globus. La Terra, amb temps, faria evolucionar una altra humanitat però la humanitat mai podria generar un planeta. És clar que això és un dilema des de la ficció i presentat ammb trampa. Tal com van les coses el planeta per sobreviure es desfarà dels seus malfactors, lamentabledmente això passa per l' horror previ de l 'extinció d' altres espècie abans de fer-ho amb la humana. És dificil trobar humans íntegres que no participin de la follia de l' autodestrucció col.lectiva del medi. hariem de preguntar a shadus i gent molt radical que hagi trencat amb el sistema i amb la societat.

Demano tanda pel meu petó de torn. Estic advertiit que de petons n' hi de moltes classes, alguns no arriben mai a tastar la saliva de l'altre. Existeix el carrer dels petons a Barcelona, un tant amagat, per cert, pels nuvis intempestius d' altres temps. No sé de cap plaça de la petonejada major. Serà questió de presentar-ho com moció a un ajuntament. La tal plaça no es podria travessar sense petonejar-se amb els altres passejants.Em temo que la proposta no prosperaria, el petó tot i que és una salutació habitual encara arrossega quelcom de por. Desprès d' un petó de veritat, d' aquests que hi sonen les campanades sense desengantxar-se, un/a s' enamora. I un gat o gata escaldats de l' amor davant d' un petó d' aquesta categoria que fan història i epopeia fugen dient-se: perill, peril. CdV23feb2010

salut sempre i quand no et fumis de lloros des d una bastida com els hi passa als de la construcció o acabis amb silicosi de per vida com els hi ha va passar a una pila de treballadors de la Uralita que estava ubicada a la meva localitat.

Estem en marxa, sí, l`efervescència es nota a dojo. Hi ha ganes de camviar. Brollen iniciatives avanguardistes. Qui tingui quelcom a dir que ho digui, que cadascú proposi la seva i porti a terme la coreografia d 'una realitat millor.

Tot i que la ratlla entre la correcció de la conducta polida i el desig de conquesta porta sovint a que els homes perdin els estreps i els hi sorti l' animal volcànic que no saben contenir. Digue' m les pautes perque la seducció no perdi la seva relació poètica amb la persona del teu desig i les paraules no sobrepassin la dolçor i la tendresa.

La regla de càlcul

La regla de càlcul.

Des de l' abacus, l'estri considerat més antic que facilitava operacions senzilles, a la regla de càlcul, la condició humana va tenir temps de gestionar de diferentes maneres la seva relació amb els números Des de molt abans que les calculadores de butxaca permetessin estimar funcions, integrals, trobada d' arrels, polinomis de tercer grau,... el melic humà va entendre que tota la seva cavalgadura existencial podia ser una paràbola representada a una gràfica. La regla de càlcul, inventada i proposada per Henry Goggeshall al 1677, (inicialment una doble regla per lliscar l'una dins l' altre per facil.litar operacions complexes) va ser popular els propers segles fins que la calculadora de piles la va arraconar. Era un company indispensable en les aules de les facultats d' engineria i del qual no es podia prescindir en un tipus d' exàmens. La regla va esdevenir simbòlicament allò que permetia calcular el que la torpesa intel.lectual humana no podia fer.

Parlar de la regla de càlcul metafòricament refereix a la matematització no només de la societat sinó també de la vida. L' home vital no es només espontani, creatiu, poètic, emprenedor, hedònic sinó a més a més és numèric. De fet, tot el que fa, ha fet i li queda per fer té un perfil numerològic concret per cada cas. Tots els seus indicadors passen per la xifra: des de la presió sanguínea als seus guanys econòmics, des de les seves quantitats de coses a les coordenades on trobar-ne cada una. Aquesta matematització del fet existencial porta de paquet un altre significant: la regularització de la vida en forma de reglamentació. On sigui que fiquem la mirada, la societat, els diversus models de societat, esta/n reglamentada/ts, ordenats, prefixats. La regla de càlcul simnbolitza també l' agravi contra la lliure expresió quan la calculia no vol permetre deixar res a la seva voluptuositat expressiva Segurament el càlcul no n´es el responsable del res, donç son dades inoqües, però qui en fa la interpretació si que pot condicionar poderosament el benestar a la vida. S així que la seva referendia te una doble imatge: la de l' aparell que facilitar la deducció de les coses i la captura del numero com l' expresió mes precisa d' un esdeveniment,i com la cosa que té el darrera la racionalització de qui ho necessita controlar tot per por al floreixement de la llibertat d' altres events no previstos. CdV7abril2010

Planificar la propia conducta -deixant espai per la improvització i l' espontaneïtat- no es tant diferent d' una política de planning aplicada a l' empresa o a un projecte. Abans que res (com a principi de mètode) la dispersió de factors va en contra de la definició del desig. L' embruten. assigna la categoria de prioritat el que sigui prioritari i posa en la categoria de secundari el que pugui esperar. Porta a l' expresió gràfica les llistres d' un bloc i d' un altre i pàssa-les a agenda encara que la pressa per aconseguir una cosa a un determinat dia por anar en contra de la mateixa cosa i de les virtuts potencials d' aquell dia.Enten-me, la planificació no és tan la dels reptes i objectius i/o resolució d' assumptes pendents com la de la seva asumció (incorporació a la personalitat). Saber i tenir la seguretat que conseguiràs tal o qual cosa ja et proporciona la meitat de la força per aconseguir-la. No saber què es vol va en contra de la vida organitzada. No passa res. El que no es fa a un any es pot fer a un altre, i el que no es fa a una dècada es pot fer a la següent (l' eternitat concedeix aquest privilegi). Si la teva biografia passa pel no-fer, per l' impasse, per la meditació càlida, per la fluencia sense presses, permete-t'ho.

Quin misteri és aquest que ens acompanya! Arribarem a ser vells sense deixar de ser criatures fascinades pels cromos de la vida. Potser per això anem camí d' entendren' s més amb els nets que amb els fills. El que necessitis (punts suspenssius i les seves traduccions) està a la vora, a la cantonada, a volta de pàgina i si no ho trobes es que no ho saps buscar.

L' auto acceptació -que inclou el reconeixement dels límits i, per tant, la negació dels desitjos impossibles- té un efecte col·lateral pervers: l' hiperrealisme que nega les probabilitats d' altres dimensions vitals i experimentals. Es per això que la realitat és la principal adversària del somni i de la utopia. Les personalitats realistes que hi cauen en el seu parany s' escapen de la crida de Goethe vers la genialitat. No hi ha pitjor presó que la del presoner que tria la seva.

El gaudi no està tan lluny del dolor. Després de patir les mancances de les companyies i dels que s' han anat encara es pot apreciar més el significat d' un petó, d' una paraula de reforç, de la calor propera encara que sigui des del silenci. No hi ha pitjor enemic del que qui es nega a ser estimat i a estimar. Tu ets la coloma que has fet d' icona de pau i de vol llibertari, no diguis ara que les teves ales estan cansades i que has de tornar a eestar penjada del quadro de la saleta.

Mireu això de menjar porc (proposta de IC de butifarrada per la República, ¿què tindrà que veure una cosa amb l`altra?) no millora massa la història del capitalisme ni saneja el mercat, també envia a la gent a la uvi abans o després. Proveu en fer trobades de còctels de fruites en una altra ocasió i vindré.

Una boca no és una altra boca, una persona no substitueix un altra.

La idea del nàufreg xapotejant en un gran bassalt que se l' anomena mar no és un geuje, és un joc per veure les espurnes de les gotes aixecant-se i els reflexes lluminosos en els seus prismes. Si té la sort d' una illa a més de continuar respirant s' estalvia el patiment de continuar suportant la indolència de llurs congèneres en a la gegantina societat urbana.

Tot i que la República és un model d' estat alternatiu i superior a la monarquia ens val no oblidar que tots els mèrits de la república espanyola del 1931-36 no li treu els demèrits de no frenar a temps l' aixecament feixista , i el que es pitjor, de reprimir el moviment més revolucionari que anava rere l' autogestió. 14abril2010

Criteri de metodologia: no deixar res de cada tema fora de l' escrutini, d' una altra manera es fa de la unilateral.litat dogma.

Benvinguda de retorn a la il·lusió. El món de les foscúries va curt de contrapesos com els enriquits per entusiasmes com el teu.

La meva literatura és per remuntar des de la màgia de les paraules el sense sentit de no pocs dels nostres dies.

La pell del cos humà estesa deu ocupar uns 18m2, molt mes que la majoria de catifes al costat de la llar de foc per qui es pugui permetre el luxe de rebolcar-s’hi pel terra en un suculent diàleg amb les flames del roure. En conjunt pesa entre 3 i 4,5 kilos. No es d' una textura uniforme, es més gruixuda sota els peus que a les parpelles. La epidermis té un gruix de 1 mm i la dermis, subcapa de l' altre, fa uns 4mm. Tenint en compta que la part superficial de la epidermis (l'estrat corni) està composada per cèl·lules mortes que son les que s' exfolien i expulsa contínuament l' organisme, l' anomenat contacte amb la pell té quelcom de relació necrofílica. Cada vegada que ens toquem els uns als altres arrosseguem milions de cèl·lules mortes , de microbis i de fongs que viuen en mig d' elles. Els dos milions de glàndules sudorípares que emeten suor, que es la manera amb la que es treu a fora la calor, contribueixen a les degustacions corpòries i son indicadors fidels de per on tira la passió humana en moments extraordinaris en que es vol tractar amb la pell de l'altre, de tu a tu.. Aquest meravellós termòstat ens manté a uns 37 graus i transpirem un mig litre d' aigua per dia. Tenir prou confiança amb un altre semblant permet remullar-s’hi en cas de xafogor. CdV15abril2010

No és al drac a qui s' ha de matar, és amb el llancer, símbol de mort, que heu d' anar en compta.

Molta re-conya amb els St.Jordis (o els saint Georges) i a l' hora de la veritat la tan celebrada furia catalana "(¡bon cop de falç, endarrera aquesta gent tan ufana i superba!..") aguanta l' injuria permanent d' un estat unicèntric que no estima a Catalunya.

Em preguntes si em coneixes: repassa els teus records i ho esbrinaràs. Tot gira entre la memòria a curt plaç i la memòria a llarg plaç.

En cas de necessitat d' auxili envia'm un s.o.s telepàtic tot i que sé que el teu quars et salvarà de tota inclemència i faltes d' educació, la qual cosa em fa totalment prescindible.

Quan contacto a amb gent d' altres terres dic: salutacions des de Catalunya/Unió Europea. Quan escrivia cartes ensobrades en el remit també posava aquesta denominació sota la meva adreça. Es una manera de reclamar el dret nacional d' una realitat distintiva no reconeguda per una España massa endarrerida en les dèries de Felip II. No hi ha més estatut d' autonomia que el de la independència fàctica. Ens aniria a tots molt millor: als habitants de Catalunya i als habitants de les altres regions i nacionalitats espanyoles. Opció: deixar de pagar tributs a la monarquia tot desitjant que no ens enviïn els tancs de l' exercit a masacrar-nos.