La regla de càlcul

La regla de càlcul.

Des de l' abacus, l'estri considerat més antic que facilitava operacions senzilles, a la regla de càlcul, la condició humana va tenir temps de gestionar de diferentes maneres la seva relació amb els números Des de molt abans que les calculadores de butxaca permetessin estimar funcions, integrals, trobada d' arrels, polinomis de tercer grau,... el melic humà va entendre que tota la seva cavalgadura existencial podia ser una paràbola representada a una gràfica. La regla de càlcul, inventada i proposada per Henry Goggeshall al 1677, (inicialment una doble regla per lliscar l'una dins l' altre per facil.litar operacions complexes) va ser popular els propers segles fins que la calculadora de piles la va arraconar. Era un company indispensable en les aules de les facultats d' engineria i del qual no es podia prescindir en un tipus d' exàmens. La regla va esdevenir simbòlicament allò que permetia calcular el que la torpesa intel.lectual humana no podia fer.

Parlar de la regla de càlcul metafòricament refereix a la matematització no només de la societat sinó també de la vida. L' home vital no es només espontani, creatiu, poètic, emprenedor, hedònic sinó a més a més és numèric. De fet, tot el que fa, ha fet i li queda per fer té un perfil numerològic concret per cada cas. Tots els seus indicadors passen per la xifra: des de la presió sanguínea als seus guanys econòmics, des de les seves quantitats de coses a les coordenades on trobar-ne cada una. Aquesta matematització del fet existencial porta de paquet un altre significant: la regularització de la vida en forma de reglamentació. On sigui que fiquem la mirada, la societat, els diversus models de societat, esta/n reglamentada/ts, ordenats, prefixats. La regla de càlcul simnbolitza també l' agravi contra la lliure expresió quan la calculia no vol permetre deixar res a la seva voluptuositat expressiva Segurament el càlcul no n´es el responsable del res, donç son dades inoqües, però qui en fa la interpretació si que pot condicionar poderosament el benestar a la vida. S així que la seva referendia te una doble imatge: la de l' aparell que facilitar la deducció de les coses i la captura del numero com l' expresió mes precisa d' un esdeveniment,i com la cosa que té el darrera la racionalització de qui ho necessita controlar tot per por al floreixement de la llibertat d' altres events no previstos. CdV7abril2010

Planificar la propia conducta -deixant espai per la improvització i l' espontaneïtat- no es tant diferent d' una política de planning aplicada a l' empresa o a un projecte. Abans que res (com a principi de mètode) la dispersió de factors va en contra de la definició del desig. L' embruten. assigna la categoria de prioritat el que sigui prioritari i posa en la categoria de secundari el que pugui esperar. Porta a l' expresió gràfica les llistres d' un bloc i d' un altre i pàssa-les a agenda encara que la pressa per aconseguir una cosa a un determinat dia por anar en contra de la mateixa cosa i de les virtuts potencials d' aquell dia.Enten-me, la planificació no és tan la dels reptes i objectius i/o resolució d' assumptes pendents com la de la seva asumció (incorporació a la personalitat). Saber i tenir la seguretat que conseguiràs tal o qual cosa ja et proporciona la meitat de la força per aconseguir-la. No saber què es vol va en contra de la vida organitzada. No passa res. El que no es fa a un any es pot fer a un altre, i el que no es fa a una dècada es pot fer a la següent (l' eternitat concedeix aquest privilegi). Si la teva biografia passa pel no-fer, per l' impasse, per la meditació càlida, per la fluencia sense presses, permete-t'ho.

Quin misteri és aquest que ens acompanya! Arribarem a ser vells sense deixar de ser criatures fascinades pels cromos de la vida. Potser per això anem camí d' entendren' s més amb els nets que amb els fills. El que necessitis (punts suspenssius i les seves traduccions) està a la vora, a la cantonada, a volta de pàgina i si no ho trobes es que no ho saps buscar.

L' auto acceptació -que inclou el reconeixement dels límits i, per tant, la negació dels desitjos impossibles- té un efecte col·lateral pervers: l' hiperrealisme que nega les probabilitats d' altres dimensions vitals i experimentals. Es per això que la realitat és la principal adversària del somni i de la utopia. Les personalitats realistes que hi cauen en el seu parany s' escapen de la crida de Goethe vers la genialitat. No hi ha pitjor presó que la del presoner que tria la seva.

El gaudi no està tan lluny del dolor. Després de patir les mancances de les companyies i dels que s' han anat encara es pot apreciar més el significat d' un petó, d' una paraula de reforç, de la calor propera encara que sigui des del silenci. No hi ha pitjor enemic del que qui es nega a ser estimat i a estimar. Tu ets la coloma que has fet d' icona de pau i de vol llibertari, no diguis ara que les teves ales estan cansades i que has de tornar a eestar penjada del quadro de la saleta.

Mireu això de menjar porc (proposta de IC de butifarrada per la República, ¿què tindrà que veure una cosa amb l`altra?) no millora massa la història del capitalisme ni saneja el mercat, també envia a la gent a la uvi abans o després. Proveu en fer trobades de còctels de fruites en una altra ocasió i vindré.

Una boca no és una altra boca, una persona no substitueix un altra.

La idea del nàufreg xapotejant en un gran bassalt que se l' anomena mar no és un geuje, és un joc per veure les espurnes de les gotes aixecant-se i els reflexes lluminosos en els seus prismes. Si té la sort d' una illa a més de continuar respirant s' estalvia el patiment de continuar suportant la indolència de llurs congèneres en a la gegantina societat urbana.

Tot i que la República és un model d' estat alternatiu i superior a la monarquia ens val no oblidar que tots els mèrits de la república espanyola del 1931-36 no li treu els demèrits de no frenar a temps l' aixecament feixista , i el que es pitjor, de reprimir el moviment més revolucionari que anava rere l' autogestió. 14abril2010

Criteri de metodologia: no deixar res de cada tema fora de l' escrutini, d' una altra manera es fa de la unilateral.litat dogma.

Benvinguda de retorn a la il·lusió. El món de les foscúries va curt de contrapesos com els enriquits per entusiasmes com el teu.

La meva literatura és per remuntar des de la màgia de les paraules el sense sentit de no pocs dels nostres dies.

La pell del cos humà estesa deu ocupar uns 18m2, molt mes que la majoria de catifes al costat de la llar de foc per qui es pugui permetre el luxe de rebolcar-s’hi pel terra en un suculent diàleg amb les flames del roure. En conjunt pesa entre 3 i 4,5 kilos. No es d' una textura uniforme, es més gruixuda sota els peus que a les parpelles. La epidermis té un gruix de 1 mm i la dermis, subcapa de l' altre, fa uns 4mm. Tenint en compta que la part superficial de la epidermis (l'estrat corni) està composada per cèl·lules mortes que son les que s' exfolien i expulsa contínuament l' organisme, l' anomenat contacte amb la pell té quelcom de relació necrofílica. Cada vegada que ens toquem els uns als altres arrosseguem milions de cèl·lules mortes , de microbis i de fongs que viuen en mig d' elles. Els dos milions de glàndules sudorípares que emeten suor, que es la manera amb la que es treu a fora la calor, contribueixen a les degustacions corpòries i son indicadors fidels de per on tira la passió humana en moments extraordinaris en que es vol tractar amb la pell de l'altre, de tu a tu.. Aquest meravellós termòstat ens manté a uns 37 graus i transpirem un mig litre d' aigua per dia. Tenir prou confiança amb un altre semblant permet remullar-s’hi en cas de xafogor. CdV15abril2010

No és al drac a qui s' ha de matar, és amb el llancer, símbol de mort, que heu d' anar en compta.

Molta re-conya amb els St.Jordis (o els saint Georges) i a l' hora de la veritat la tan celebrada furia catalana "(¡bon cop de falç, endarrera aquesta gent tan ufana i superba!..") aguanta l' injuria permanent d' un estat unicèntric que no estima a Catalunya.

Em preguntes si em coneixes: repassa els teus records i ho esbrinaràs. Tot gira entre la memòria a curt plaç i la memòria a llarg plaç.

En cas de necessitat d' auxili envia'm un s.o.s telepàtic tot i que sé que el teu quars et salvarà de tota inclemència i faltes d' educació, la qual cosa em fa totalment prescindible.

Quan contacto a amb gent d' altres terres dic: salutacions des de Catalunya/Unió Europea. Quan escrivia cartes ensobrades en el remit també posava aquesta denominació sota la meva adreça. Es una manera de reclamar el dret nacional d' una realitat distintiva no reconeguda per una España massa endarrerida en les dèries de Felip II. No hi ha més estatut d' autonomia que el de la independència fàctica. Ens aniria a tots molt millor: als habitants de Catalunya i als habitants de les altres regions i nacionalitats espanyoles. Opció: deixar de pagar tributs a la monarquia tot desitjant que no ens enviïn els tancs de l' exercit a masacrar-nos.