La teva mirada

La teva mirada.

La teva mirada desperta la vena poètica mes aletargada.

Com enriquir-te de cada hora un minut que dongui la clau? Quines paraules triar per navegar amb tu, tu com sirena i jo com el teu genet? Com fer de les nostres figures, encara incertes, en un àlbum de cromos on hi ens anem engantxant, persones de veritat, persones d' ossos, abraçades i petons mentre passejem per la vora d' un mar o ens perdem fent de bosquerols entre luxúries herbòries i la tempativa d' un amor nou sense proposar?

Entre una sagitariana com tu i un capricorn com jo hi caben totes les aliances per assolir les follies més maques, des de la cordura, amb les que capgirar-ho tot. La vida quan més madura més vida és. A cada any complert, una mica més de saviesa. ¡Que l' any que t' espera de vida planetària et porti pels camins de la dolçor, la tendresa i la passió que mai havies tingut abans! ¡Que les teves passes es trobin amb les meves!

Hem seguit totes les fletxes: de la vermella a la groga, hem anat d' Orient a Compostela passant per les cruïlles de totes les contradiccions. Ara, ombres lluitadores dels somnis per fer, seguim sent la pantomima de la paradoxa: entre el desig que volem ser i la realitat dels altres que ens el neguen. res ens destruirà mentre quedin lletres i mans cm les teves que aspirin a no deixar de ser.

compartiría el seient d' aquesta ferralla d' ultramar amb caricies d' estiu que escalfessin aquest primer fret de tardor, compartiria l`àncora davant el nostre mateix mar amb les lletres sàvies de la seducció.

Sigui quin sigui l 'estat que prevalgui, la dignitat individual haurà d' estar per damunt de qualsevol instància, institució, edicte, codi o constitució. ¡Que cap independència política justifiqui la pèrdua de sobirania personal!

Quina foto més maca que la de dues boques juntan-se! les parpelles tancades, petonejant l' amor com una universiada. Les fesomies arrugades cara amb cara aprentant-se i aqui un rapsoda escrivint l' acte per immortalitzar un instant per lliçó d' altres.

Què faria jo sense tu en aquest veïnat de dígits! Saps que no et vull pertorbar, només et torno el que m' inspires. Ets màgica, no ho pots negar i jo estic aqui per recordar-t'ho.

He posat tantes llunes als meus coves! He somiat ser el resident de la seva banda que des de la terra no es veu. La seva llum m' ha induit a fer versos i a caminar les nits d' home llop pels boscos.Acarono qui en fa aquelarre del seu cant i li dono la benvinguda al club dels sel.lenites.

Atés el món imperfectíssim que ens toca per obligació el plaer de la lectura permet l' oasi diari de l' escapada imaginària, no perque inspiri paradisos fantàstics com perque posa fil a l' agulla i destapar els mecanismes de les coses. Com Prometeu que va birlar el foc als deus per donar-lo als humans, l' autor regala l' il.lusració d' un saber viure alternatiu.

L' adolescència és una barreja de crisi i autoafirmació que es passa de la ratlla en la impugnació a la totalitat. La mainada que no té regulada (pels adultos o pel medi cultural) les limitacions en la recerca de noves provatures perd oportunitats per tenir projecte i diluir-se en un mar de sensacions. Les figures portadores del missatge del límit poden ser pares, tutors, educadors o amics pero si aquest fallen o el feeling es trenca els límits de totes maneres seran imposats per altres factors restrictius de la vida mes penosos. El pare que ocupa un rol secundari en la vida de la seva filla no queda totalment exclós de la seva influència i educació per desavinences que pugui tenir amb la mare.

Si em donguessin a triar salvar la humanitat sencera a un platet de la bàscula o bé al planeta Terra a l' altre, no tindria dubta en donar el meu vot a favor de la supervivència del globus. La Terra, amb temps, faria evolucionar una altra humanitat però la humanitat mai podria generar un planeta. És clar que això és un dilema des de la ficció i presentat ammb trampa. Tal com van les coses el planeta per sobreviure es desfarà dels seus malfactors, lamentabledmente això passa per l' horror previ de l 'extinció d' altres espècie abans de fer-ho amb la humana. És dificil trobar humans íntegres que no participin de la follia de l' autodestrucció col.lectiva del medi. hariem de preguntar a shadus i gent molt radical que hagi trencat amb el sistema i amb la societat.

Demano tanda pel meu petó de torn. Estic advertiit que de petons n' hi de moltes classes, alguns no arriben mai a tastar la saliva de l'altre. Existeix el carrer dels petons a Barcelona, un tant amagat, per cert, pels nuvis intempestius d' altres temps. No sé de cap plaça de la petonejada major. Serà questió de presentar-ho com moció a un ajuntament. La tal plaça no es podria travessar sense petonejar-se amb els altres passejants.Em temo que la proposta no prosperaria, el petó tot i que és una salutació habitual encara arrossega quelcom de por. Desprès d' un petó de veritat, d' aquests que hi sonen les campanades sense desengantxar-se, un/a s' enamora. I un gat o gata escaldats de l' amor davant d' un petó d' aquesta categoria que fan història i epopeia fugen dient-se: perill, peril. CdV23feb2010

salut sempre i quand no et fumis de lloros des d una bastida com els hi passa als de la construcció o acabis amb silicosi de per vida com els hi ha va passar a una pila de treballadors de la Uralita que estava ubicada a la meva localitat.

Estem en marxa, sí, l`efervescència es nota a dojo. Hi ha ganes de camviar. Brollen iniciatives avanguardistes. Qui tingui quelcom a dir que ho digui, que cadascú proposi la seva i porti a terme la coreografia d 'una realitat millor.

Tot i que la ratlla entre la correcció de la conducta polida i el desig de conquesta porta sovint a que els homes perdin els estreps i els hi sorti l' animal volcànic que no saben contenir. Digue' m les pautes perque la seducció no perdi la seva relació poètica amb la persona del teu desig i les paraules no sobrepassin la dolçor i la tendresa.