A la cabana de l´eremita.

A la cabana de l´eremita calor de llar de foc
claustre de pedres que fa de sostre i paret
llum de candeles donen el just aspecte al lloc
vint litres d´aigua a la garrafa per si té set.

Al mig del bosc de pins i algún roure
udola el vent parlaire d´algún llunyà fet
l´isolari retirat del món on no s´hi vol moure
en té prou glopejant cada soroll sense estrep.

Cerca la pau de la natura fugint dels demés
prén distancia de mentides i d´ell mateix
medita les coses de la vida al revés
convençut de dues veritats sense escreix.

Una prou coneguda: ningú és qui diu ser
el germà i l´amic cauen a les pampellugues
l´altra no menys sabuda: la veritat no corra pel carrer
la destil.la la salvetgeria temuda per boques porugues.

Camina l´ermità per corriols sense pretendre destí
deixa còrrer el temps sense rellotges
no té la fe ficada en cap regal diví
descregut tan dels deus vengatius com dels homes ferotges.

Es deixa du pels moments de cada dia
auscultant la seva anatomia sense necessitats
voldria trascendir els límits d´un cos de ferrería
i les guerres d´un món d´escridassats.

Somiqueja amb sembres que satisfaguin gents
retreu a individus que segueixen el ramat
s´ajeu confortívol esperant la tasca dels aprenents
escura de misteris el seu cor desencantat.

Esborrades les pistes que porten enlloc
cada dia camina el camí de les lloses i del pedrís
ajagut a la pinassa sense apartar el roc
rumía la juguesca de Tot fent-se fonedís.

Del baf de les converses li queda algun regust
de qui creu saber-ho tot i de qui calla per no saber res
decoraria de ginesta el seu cau amb molt bon gust
no per les visites sino per olorar les flaires de tres en tres.

Del poble proper li arriben sons humans
el campaner empaita per dinar els murris
cridòries infantívoles a la plaça més gran
deu ser festiu, alegries i crits espuris.

Empeltat a un tema de fang i herbei alt
es creu un ésser únic -així li diuen els pardals-
a cavall de místic i foragitat sense llei
endreça l´ànima i les seves idees a gavadals.

Què fas aquí? -l´increpa el fantasma de l´esperit-
amb tota la feina que tens per fer allà on vius?
No veus que les conclusions que t´esperen ja t´han desdit
i no hi ha refugi ni en el millor dels nius ?

Li sangueja la pell austera de vermellor
arrodonit a la fogaina de cada nit
li brolla la pròdiga paraula amb cremor
li rellisca fins caure a la llibreta per cada dit.

No l´espera cap pagesa per la solitut captivada
ni s´embolica amb la idea d´un altre amor alentit
trasbalsat per tanta ideologia primmirada
remuga el seu ventre amb un só indefinit.

L´espera un dia igual a un altre sense cap variant
no li cal arranjar la seva testa escabellada
no l´espera cap trobada amb una amant
viu la seva història amb la força desencantada.

La viu com part d´un ser d´apostes i jugades
en concorxa amb el misteri lluent de l´albada
no s´esvera per les fúries que li fore´n esclatades
li sap greu tanta gent acartronada.

Amb paciència de sant –és el que li escau-
suporta les limitacions com cal
algú que s´hi topés li preguntaria que hi fa, posant cara de babau
ell res diria, resposta o contesta, tan se val!

Les ganes de preguntar cerquen enganyifes
qui ho interroga tot demana ser víctima de l´engany
teories que ho expliquen tot són pifies
a vegades la comprensió més estreta prové d´un estrany.

En la seva prada sense cridòries
conrea l´ànima plena de fletxes
viatger a bord d´una pila de nòries
reposa de tots els camins acceptant els setges.

En la seva caminada diària escolta rugits d´animals
els tracta fraterns com consocis de l´espai
parlaria amb ells si no fossin part dels grials
s´hi transformaria en ells sense por ni desmai.

A cada nit en un llit descansada
per una fassarda de plumes abrigat
hi relluquen els somnis de la vida no tancada
persuadit de ser sempre malmirat.

A la cabana de l´eremita no hi fa fred n´hi ha soroll
No s´hi citen els déus ni es resolen els misteris
hi viu un home en calma amagat del món foll
si l ´escoltessis hi sentiriríes una parla plena d´encanteris.

Camina de nit pel bosc, parla amb els estels
reconeix els arbres pels seus detalls
posa noms a les coses que encalça amb mels
és un excèntric dur com el metalls.

No segueix cap mestre d´arreu
en té prou en ser qui vol ser
i ser-ho és el més gran premi
el distancia del patiment t i del fer.

No respon a cap pregunta d´un per què
diu que un dia s´enlairarà levitant com una au
sap que el confondran amb un esquè
que abatràn per no consentir el vol d´un exesclau.

A la cabana de l´eremita meditacions al costat del foc
absència de gent, música, visites o festa
estones, moltes, de diàlegs cos endins a cada toc
no falta res ni ningú, això no és cap repte.

Viu de la imatge que mora al crepuscle
de la cal.ligrafia que escriu a palpentes
fa del temps detingut el seu opuscle
de l´escriptura el desagravi de les afrentes.

I vola que voles cavernari de sil.lueta
que no et confongui per ocell la cacera
deixa que fugi amb tu d´aquesta vida de ruleta
ja sé que el teu camí no té cap drecera.

No amic meu res vola per tu el teu vol
jo sóc l´entel.lèquia de les ombres
trobo a la solitut la manera de vèncer el dol
endevina el teu futur en mig de les tombes.

L´eremita parla quan parla en nom seu
quan algú li demana ajuda o consell
dona la frase exacta d´allò més breu
no espera cap premi, és ja un savi vell.

Espitjat per una força que li ve de dins
no parla de guíes ni s´entén amb dimonis
a un altre temps l´haguèssin cremat quatre fadrins
ara se´l deixa tranquil no sigui que hi hagi testimonis.

Desensopit de que està sol
no sembla un veí de cap ciutat
es lamenta de la tragèdia per la que sent condol
se´n fa creus de tanta brutalitat.

Sense espases que envainar i el silenci com protesta
viu les nits pròpies de l´home apartat
per un món millor més aviat ja no s´hi entesta
ni tria cap deitat amb una oració al costat.

Deixa que el món s´hi trobi amb l´apocalipsi anunciat
potser tot començaria de nou per apreciat la vida de debó
ell no voldria reencarnar-se en aquest desig apresat
pot més l´experiencia tractada deixa altres hipótesis al racó.

L´eremita acaba la pàgina i passa full
és nit enfosquida hora d´encendre les flames
piles de llenya i bardissa seca per veure com l´aire bull
li escalfa el cos d´home obscur tan combustible com les llanes.