Encara,L'esperança

Encara, l' esperança. Las Redes 1ene2010

Els anys, les passes enlenteixen

se sap que tots els camins esperen

no n' hi ha cap que tots festegin

ni cap desti que entenguin.

Els caminants es troben el que es mereixen

l' administració del temps aixi l' enterren,

fan dels carrers l' espai de les converses

i dels aixoplucs parades de lletres.

Passa un demà amb bastó, barret i cistell de palla

s' ha remullat a una platja,

hi ha un marrec que balla

no hi ha tantes deferències per qui viatja.

Tothom es passa de la ratlla

no hi ha prous perspectives per les imatges

en quant la figura cau a trossos

no hi queda passió ni tantes juguesques.

Idolatries fan diversions amb nous cossos

enlluernades de gents no tant mestres

veun pujar dalt els terrissos

a altres a fer móns amb mans destres,

Són els que rebufen el planeta amb aires verges

tornant a proclamar el principi d' una humana inocència

pensant que al perdonar als destructors del passat

aconseguiran un futur per tothom pactat.